La Càrrega

Trillits

dibuix en directe

Tempesta

Mini-Marrà

Marrans

nou accés

Fluvià

Relarts

Byopaper

ImPossibles

Alimentària

Ruta de l'Art

Marian Vayreda

Portes

MHJ

Berga i Boix

Ànimes

AIEO

Flowerfly

Traité

Tribute to Archigram

Carnisseria

El caganer

Lluèrnia

Vayreda

El Tronc

SAV-536

0,6 mm.

Sant Martí

Hierro

Esparriots

Lambert Escaler

La Guerra del Francès

MPC

Benefactors

MiG

Flors de vent

1969/1979

Aigües sorgents

100 Anys

Cal Monjo

Museu arqueològic

Perejaume

"Cuentus Xinos"

Paisatges

1907-2007

Vestidor piscina

10 Anys

FAD 2006

PNRM

Sopar de llum

Surfing

Cossos

Legitimitat

Chicago Loop

Les Ombres

NYC - Olot

LA CÀRREGA o LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT CONTRA EL POBLE, del 23 de MARÇ al 18 d'AGOST al MUSEU DE LA GARROTXA

blog fotografia

facebook

instagram

linkedIn

pinterest

Espai Androna sl

Carrer Eiximenis, 5
17800 Olot (Girona)
espai@androna.com

Xavier Moliner i Milhau

Sílvia Armengol i Matamala

Espai androna sl

Premis i Reconeixements

Seta, vila occitana

Exposició personal de fotografies vinculada al XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans.

Lo pòrt, la Poncha e lo Cementèri Marin. Aquò son tres espacis qu’an entendut mas passas dempuèi l’atge de rason.
Agachavi e escotavi una parladura particulara, que malaürosament èra pas occitana, mas de francés amb un accent que li èra pròpri, empeutat d’occitanismes que son venguts quotidians a mon aurelha. Quand èri pichonet manjavi la tielle, lo plat tipic, farcida de poufres. Quand demandavi quicòm, disiái quesaco? E quand mostravi quicòm del det, prononciavi ve! Disiái tot simplament çò qu’entendiái dire. La parladura de la vila. Un mescladís de doas lengas, qu’una d’elas èra la dominanta, la superiora e l’intransigenta, mas qu’a pas capitat qu’aquela pichòta illa se desbarrasse de las marcas d’un passat diferent.
La vila es entornejada d’aiga, al bèl mitan de doas realitats plan diferentas. D’un costat la mar, amb son pòrt de pesca, sas barcas e sas sentidas. D’un autre costat l’Estanh de Taur, que la vila i es de front pel mejan d’un pichòt quartièr de pescaires que s’apèla La Poncha, pr’amor de sa forma de poncha de lança. Los dos sectors, tan particulars coma agradius, se daissan aimar a l’ajuda dels cinc senses.
Fin finala, l’illa singulara nos fa veire lo costat mai amar de la vida dins un dels endreches mai especials qu’òm pòsca imaginar. Lo Cementèri Marin s’estend fàcia a la mar e nos ofrís de vistas incomparablas. La calama e la quietud venon un espaci de passejada e de repaus, de contemplacion. O cal agachar e se’n cal sovenir.

Any
2014
Categoria
Arquitectura efímera
Espais expositius
Fotografia
Client

Càtedra d'Estudis Occitans de la UdL

Col·laboradors

Lluís i Xavier Badosa (fusteria)
Aitor Carrera (traduccions a l'occità)

Close