LA TÈCNICA

El Projecte fotogràfic “L’estenopeica digital”

La fotografia, tècnica i art aparegut a mitjans del s. XIX, ha experimentat un creixement molt ràpid en la implantació en la societat, provocant una impactant influència en la societat.
La tècnica fotogràfica ha evolucionat i superat els processos analògics per entrar de ple en l’era digital, imposant-se en tota mena de suports, com telèfons mòbils i tauletes digitals, acostant la fotografia a tots els seus usuaris. La immediatesa ha esdevingut la regla general del seu ús; disparar i mirar al moment el resultat. Les noves càmeres obtenen bones imatges amb poca llum i a altes velocitats, fins a una fracció de 1/8000 segons. Les imatges es tornen banals, es pensen poc, no es reflexionen, es fan i es deixen, gairebé sense prendre el temps de mirar, de pensar amb calma amb la mirada.

El projecte de l’estenopèica digital vol ser una excusa per retrobar la pau necessària per mirar, fer una pausa i perdre i prendre’m el temps de fotografiar. La càmera estenopèica és la base de la fotografia, el seu origen. El coneixement de la imatge creada per la llum que passa per un petit forat dins un espai fosc es remunta a temps immemorials. Aquesta propietat va ser aprofitada per captar la imatge sobre superfícies sensibles de tota mena fins la seva evolució actual, les càmeres digitals. El diminut forat, entretant s’ha transformat en potents lents que milloren la qualitat de la llum entrant i creen imatges perfectes de l’exterior observat.

Les càmeres estenopèiques, característiques pels seus simples i minúsculs orificis que no solen superar el mil·límetre, necessiten d’alts temps d’exposició que com mínim són de 30 segons per captar la imatge. L’espera esdevé un factor més de la fotografia, on el temps de reflexió acompanya al fotògraf en el llarg procés de captura.

El projecte ha suposat crear un híbrid entre la tradició i l’actualitat. La imatge que penetra per l’orifici ja no s’atura sobre una superfície sensible sinó un paper vegetal el qual deixa passar la llum i permet veure la imatge per la seva part posterior. D’aquest manera, resulta senzill fotografiar digitalment el resultat, en un procés revisat i actualitzat. Les imatges resultants capten la indefinició, el gra del paper, acostant les imatges a les primeres calotípies realitzades pel Fox-Talbot a mitjans segle XIX. Respectant el temps i l’entorn capturat.

CAM-06-1024 CAM-02-1024 CAM-05-1024+

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>